Filosofía o Tecnología?

No heu buscat mai una paraula al cercador del vostre ordinador i us ha sortit un resultat il·lustrador?

Avui he buscat “tristor”, entre llàgrimes i mocs, i el meu cercador ho ha rectificat de forma automàtica: Vostè volia dir TIRISTOR.

Un tiristor és un component d’electrònica de potència. És com un interruptor que permet el pas del corrent elèctric si s’ activa la “porta” (anomenada “gate”). Si alimentes la porta amb una tensió nominal permet el pas de la corrent de l’ ànode al càtode. Si no, no passa ni Crist.

Quan el meu home i jo vam trencar, li ho vaig explicar a algú esperant que la seva reacció fos contundent, trista, fins i tot de condol. “Ho sento”, havia de dir.

En canvi, aquest “algú” em va dir:

—Mira, doncs—tot arronsant les espatlles— quan una porta es tanca, una altre s’ obre.

Aquesta és la llei absoluta que regeix el principi de funcionament dels tiristors per rectificar el corrent elèctric i transformar la tensió alterna en continua, tallant el semicicle negatiu i permeten només el pas al semicicle positiu. Però sempre hi ha d’ haver un circuit de control que dóna el pas, que obre la porta. En trifàsica, primer talla una fase, després l’ altre. Una porta s’ obre, l’ altre es tanca.

Ara ho tinc clar: el circuit elèctric que tenim entre mans és la vida i tu tens el control sobre la porta. Tanca’t davant del semicicle negatiu. Obre’t només davant del positiu i permet que les ones sinusoïdals del corrent altern (ara amunt, ara avall) es converteixin en un pacífic corrent continu positiu. 

Els semicicles negatius no deixen d’ existir. Simplement són ignorats. No existeix la part positiva sense la negativa; es necessària. Simplement has d’ aprendre a manipular-la per extreure allò que realment t’interessa i necessites en cada moment.

Una porta es tanca. L’altre s’ obre.

 

Cementiri Esgotat

Quina estranya devastació s’aferra a mi.  

No ho entenc, però l’ombra és dins.  

A vegades el sol la fa recular,  s’amaga,

Em sento gairebé feliç i somric,

Però aquí la tinc. Aquí mateix. 

Com un Mestral que no s’estima ni els morts. 

M’ennuvola el s sentits i ja no sé el que em dic...

Tocant el cel

He tocat el cel, he caminat entre els núvols i els Deus Incas m'han mostrat la seva túnica de seda negre i estels d'argent.

He fruït dels somnis collits en el cim de la muntanya lliure cóm un cóndor. Lliure però no sola. Perque no cal (no sempre cal) estar sola per ser lliure.

El camí de les pedres erectes és dur però plaent, extraordinariament plaent. A cada esglaó l'ànima creix i s' enforteix. Costa de seguir, és dur, però l' esforç val tant la pena!

Al final he obtingut la recompensa desitjada: la claretat més elevada de l'esperit. Dolços somnis!

Llibertat, dolça llibertat !

La llibertat es ser tu mateixa i viure en conseqüencia dels teus impulsos. La llibertat de l'aigua, del mar, dels oceans. Del teu cor. De la teva sang.

Lletjos són els dies de presó en els que un vigilant t'infligeix condemnes absolutes. L'amor té barrots i no faig més que perdre la puta clau.

Però ara l'he trobat i torno a ser lliure, cóm les llagrimes, cóm l'inmensitat de l'Univers.

Buscaré l'estel, però no consentiré més barrots.

Cóm va dir aquell gran poeta: "si els fills de puta volessin, no veuriem la llum del sol".

Visca la llibertat!

Tinta, tinta, tinta

Tinc les venes tant saturades de tinta que em supura pels porus de la meva pell. Regarots de tinta dibuixant históries magnifiques de espasses, tigres, dracs i "stingreys" per sobre del meu cos, recorrent la meva ánima.

En un procés lent, una nova etapa ha começat i el Kurgan ha sorgit del meu interior per ser l'home servil, sotmés a la meva voluntat... (CONTINUARA!)

No pots coneixer a algú si no li preguntes el seu nom

Dones per suposat que les persones que t’envolten són d’una forma, tenen certs gustos i els agrada certes coses depenent del cercle en el que els has conegut.

Donar per suposat com és una persona no és saber com és una persona. Un cop algú em va dir que jo prejutjava com era algú i no donava a aquest algú la possibilitat de ser diferent als meus ulls. Havia de ser just com jo havia pensat que era.

De fet, tinc traça a disseccionar a les persones i, per norma general, solen ser com em penso que son.

Però hi ha excepcions. Són les de les persones que m’ han presentat en esdeveniments socials.

No pots coneixer a algú si no li preguntes el seu nom. Només llavors tens a la ment el paper en blanc que vas emplenant amb carbonet, dibuixant el seu perfil i amb els anys fins i tot acolorint.

I és agradable descobrir que la gent és més tridimensional del que et pensaves. El món és ple de gent a qui no li has preguntat el nom.

Sant Jordi i la Dragona

Busquem la bellesa per alegrar els nostres ulls; en les flors, en els cossos, en les paraules escrites per autors extraordinàriament dotats.

Però la bellesa més pura és la que ens alegra el cor i la trobem cada matí reflectida al mirall, mirant-nos amb un somriure d’orella a orella.

Feliç Sant Jordi!!