domingo, 10 de mayo de 2009

No pots coneixer a algú si no li preguntes el seu nom

Dones per suposat que les persones que t’envolten són d’una forma, tenen certs gustos i els agrada certes coses depenent del cercle en el que els has conegut.

Donar per suposat com és una persona no és saber com és una persona. Un cop algú em va dir que jo prejutjava com era algú i no donava a aquest algú la possibilitat de ser diferent als meus ulls. Havia de ser just com jo havia pensat que era.

De fet, tinc traça a disseccionar a les persones i, per norma general, solen ser com em penso que son.

Però hi ha excepcions. Són les de les persones que m’ han presentat en esdeveniments socials.

No pots coneixer a algú si no li preguntes el seu nom. Només llavors tens a la ment el paper en blanc que vas emplenant amb carbonet, dibuixant el seu perfil i amb els anys fins i tot acolorint.

I és agradable descobrir que la gent és més tridimensional del que et pensaves. El món és ple de gent a qui no li has preguntat el nom.

No hay comentarios: