Tocant el cel

He tocat el cel, he caminat entre els núvols i els Deus Incas m'han mostrat la seva túnica de seda negre i estels d'argent.

He fruït dels somnis collits en el cim de la muntanya lliure cóm un cóndor. Lliure però no sola. Perque no cal (no sempre cal) estar sola per ser lliure.

El camí de les pedres erectes és dur però plaent, extraordinariament plaent. A cada esglaó l'ànima creix i s' enforteix. Costa de seguir, és dur, però l' esforç val tant la pena!

Al final he obtingut la recompensa desitjada: la claretat més elevada de l'esperit. Dolços somnis!