Quan tanquem la porta de la nevera, es tanca el llum?

No us heu preguntat mai què succeeix a l’interior de la vostra nevera un cop tanquem la porta? Si els vostres aliments mantindrà converses de l’estil que dura es la vida d’un enciam, ningú et menja, només et deixen podrir, aix o potser ei, tu Macarroni! Deixa tranquil·la la meva cosina Espagetina o per ma mari que correrà la tomatina, capicci?

No us heu preguntat mai si el llum es tanca o potser es queda obert?

Aquesta nit he resolt un dels meus dubtes existencials des de ben petita. Ja sé el que hi passa a l’interior de la nevera (cóm a mínim a l’ interior de la nevera que hi ha al pis que acabo de llogar). No crec que els vegetals i la pasta es posin a parlar, cóm els de la casa de ELS JOVES. Però ja sé què passa amb el llum.

I no ho sabria si no m’hagués separat.

Esbrinar si el llum de la nevera llogada es queda tancat o obert no era l’objectiu principal de la meva separació, però és l’únic que, a hores d’ara, tinc absolutament clar. Aquest descobriment, que mai he pogut constatar amb la meva nevera de propietat i legítima, m’ ha omplert d’ orgull: he resolt un dels misteris més antics de la era moderna.

Des de que estic sola, observo i dono més importància a detalls que abans mirava però no veia en absolut. Quina importància té el llum de la nevera? En el meu món passat, no cap. Però sí que tenia importància aconseguir aquell MP4 d’última generació que anuncien per la tele o fer un viatge a Estats Units cóm el que han fet els amics-coneguts-veïns-companys-de-feina, però no només visitarem San Francisco i Nova York si no que també hem de fer Las Vegas i Nevada i a més en la meitat de temps! També, evidentment, renovar el vehicle per un de molt millor. Calía, a més, buscar la manera d’obtenir un préstec per sufragar totes aquestes despeses absolutament innecessàries però al mateix temps imprescindibles.

Ara, que ni tant sols la nevera és meva, he ensopegat amb la crua realitat de certa condició humana que no crec haver entés mai de qué es tractaba exactament ni quines eren les consequencies d’obtenir-la: la llibertat. Cóm diria en William Wallas, em podeu trure la vida, però no la llibertat. La llibertat de no ser responsable de la vida de ningú, excepte la teva. La llibertat de ser tú mateix i no quí hauries de ser. La llibertat d’aixecar-te un dissabte a la matinada del teu llit individual, entrar a la cuina a fosques en busca d’un got d’ aigua i triar perdre un segon de la teva vida en observar a través del forat de la goma de la porta de la nevera vella i atrotinada que has llogat juntament amb un pis ruinós de l’ Eixample, i descubrir amb absoluta sorpresa que quan la porta és tancada, el llum es queda…

Sabeu que? Millor descobriu-ho vosaltres mateixos!