Realitat o mentida?

Tocant el cel

2010-08-21T06:17:00.000-07:00

He tocat el cel, he caminat entre els núvols i els Deus Incas m'han mostrat la seva túnica de seda negre i estels d'argent.

He fruït dels somnis collits en el cim de la muntanya lliure cóm un cóndor. Lliure però no sola. Perque no cal (no sempre cal) estar sola per ser lliure.

El camí de les pedres erectes és dur però plaent, extraordinariament plaent. A cada esglaó l'ànima creix i s' enforteix. Costa de seguir, és dur, però l' esforç val tant la pena!

Al final he obtingut la recompensa desitjada: la claretat més elevada de l'esperit. Dolços somnis!

Llibertat, dolça llibertat !

2009-12-13T10:48:00.000-08:00

La llibertat es ser tu mateixa i viure en conseqüencia dels teus impulsos. La llibertat de l'aigua, del mar, dels oceans. Del teu cor. De la teva sang.

Lletjos són els dies de presó en els que un vigilant t'infligeix condemnes absolutes. L'amor té barrots i no faig més que perdre la puta clau.

Però ara l'he trobat i torno a ser lliure, cóm les llagrimes, cóm l'inmensitat de l'Univers.

Buscaré l'estel, però no consentiré més barrots.

Cóm va dir aquell gran poeta: "si els fills de puta volessin, no veuriem la llum del sol".

Visca la llibertat!

Tinta, tinta, tinta

2009-05-17T02:07:00.000-07:00

Tinc les venes tant saturades de tinta que em supura pels porus de la meva pell. Regarots de tinta dibuixant históries magnifiques de espasses, tigres, dracs i "stingreys" per sobre del meu cos, recorrent la meva ánima.

En un procés lent, una nova etapa ha começat i el Kurgan ha sorgit del meu interior per ser l'home servil, sotmés a la meva voluntat... (CONTINUARA!)

No pots coneixer a algú si no li preguntes el seu nom

2009-05-10T03:25:00.000-07:00

Dones per suposat que les persones que t’envolten són d’una forma, tenen certs gustos i els agrada certes coses depenent del cercle en el que els has conegut.

Donar per suposat com és una persona no és saber com és una persona. Un cop algú em va dir que jo prejutjava com era algú i no donava a aquest algú la possibilitat de ser diferent als meus ulls. Havia de ser just com jo havia pensat que era.

De fet, tinc traça a disseccionar a les persones i, per norma general, solen ser com em penso que son.

Però hi ha excepcions. Són les de les persones que m’ han presentat en esdeveniments socials.

No pots coneixer a algú si no li preguntes el seu nom. Només llavors tens a la ment el paper en blanc que vas emplenant amb carbonet, dibuixant el seu perfil i amb els anys fins i tot acolorint.

I és agradable descobrir que la gent és més tridimensional del que et pensaves. El món és ple de gent a qui no li has preguntat el nom.

Sant Jordi i la Dragona

2009-04-23T01:31:00.000-07:00

Busquem la bellesa per alegrar els nostres ulls; en les flors, en els cossos, en les paraules escrites per autors extraordinàriament dotats.

Però la bellesa més pura és la que ens alegra el cor i la trobem cada matí reflectida al mirall, mirant-nos amb un somriure d’orella a orella.

Feliç Sant Jordi!!

Què fàcil és escriure!

2009-03-15T04:59:00.000-07:00

Col·loques els dits a sobre del teclat. Prems la primera tecla. Normalment una consonant. Després ve una vocal. Formes una paraula; després una frase.
Sona bé. Continues fins a tenir un paràgraf. Ets un geni !

Ho imprimeixes i li dones a algú per que t’ho llegeixi, per que allò que has escrit és tant bo que no t’ho pots quedar per tu. Normalment tries una persona que ja ha llegit algun text teu i sempre et diu com n’arribes a ser, de bona. Et sents millor!

Tant que decideixes que escriuràs un conte. Tothom et diu que és magnífic: ets la polla !

Tu i el teu ego decidiu fer una novel·la. Fins i tot autopublicar-la, per que tothom li agrada com escrius. Vens tots els llibres autopublicats per que la teva família i els teus amics t’estimen.

Però tu saps que hi ha alguna cosa que no encaixa: si fossis tant bona amb les lletres, per que les editorials amb les que contactes no et volen publicar? Necessites perfeccionar-te, ho saps. Ets la ostia però encara vols ser millor: la re-ostia!

T’apuntes a una escola de literatura. Si, efectivament sembla que tens talent. Ningú et diu el contrari. Però un dia, un professional de la paraula et fa una crítica real: ets un aficionat.

Deixes d’escriure. Ja no ets un geni, ni la millor; no ets la polla. De fet t’has quedat sense amics i la família només t’estima quan li convé.

Vés, què fàcil era escriure quan no en sabia!!

Per que quan dormim en un llit de matrimoni seguim dormint en un costat?

2008-12-17T12:01:00.001-08:00

Una nit em vaig adonar que seguia dormint a la mateixa banda del llit. Per què? És que esperava que vingués algú a ocupar la banda lliure? És que tinc complexes d’inferioritat? El meu no és un llit massa gran però són un metre trenta ben bons i dignes d’ocupar. Per què doncs la mania d’ ocupar només 65 centímetres?
I llavors ho vaig fer. Em vaig posar al mig. Aquella primera nit no em vaig destapar al girar, no vaig despertar sobresaltada a punt de caure ni aplastada contra la paret. No vaig sentir-me arraconada de la meva vida, sinó ben centrada al mig, just on havia d’ haver estat des del principi.
Sóc lliure de fer servir tota la superfície del meu llit de matrimoni de soltera. Proba-ho!

Quan tanquem la porta de la nevera, es tanca el llum?

2008-11-09T13:28:00.000-08:00

No us heu preguntat mai què succeeix a l’interior de la vostra nevera un cop tanquem la porta? Si els vostres aliments mantindrà converses de l’estil que dura es la vida d’un enciam, ningú et menja, només et deixen podrir, aix o potser ei, tu Macarroni! Deixa tranquil·la la meva cosina Espagetina o per ma mari que correrà la tomatina, capicci?

No us heu preguntat mai si el llum es tanca o potser es queda obert?

Aquesta nit he resolt un dels meus dubtes existencials des de ben petita. Ja sé el que hi passa a l’interior de la nevera (cóm a mínim a l’ interior de la nevera que hi ha al pis que acabo de llogar). No crec que els vegetals i la pasta es posin a parlar, cóm els de la casa de ELS JOVES. Però ja sé què passa amb el llum.

I no ho sabria si no m’hagués separat.

Esbrinar si el llum de la nevera llogada es queda tancat o obert no era l’objectiu principal de la meva separació, però és l’únic que, a hores d’ara, tinc absolutament clar. Aquest descobriment, que mai he pogut constatar amb la meva nevera de propietat i legítima, m’ ha omplert d’ orgull: he resolt un dels misteris més antics de la era moderna.

Des de que estic sola, observo i dono més importància a detalls que abans mirava però no veia en absolut. Quina importància té el llum de la nevera? En el meu món passat, no cap. Però sí que tenia importància aconseguir aquell MP4 d’última generació que anuncien per la tele o fer un viatge a Estats Units cóm el que han fet els amics-coneguts-veïns-companys-de-feina, però no només visitarem San Francisco i Nova York si no que també hem de fer Las Vegas i Nevada i a més en la meitat de temps! També, evidentment, renovar el vehicle per un de molt millor. Calía, a més, buscar la manera d’obtenir un préstec per sufragar totes aquestes despeses absolutament innecessàries però al mateix temps imprescindibles.

Ara, que ni tant sols la nevera és meva, he ensopegat amb la crua realitat de certa condició humana que no crec haver entés mai de qué es tractaba exactament ni quines eren les consequencies d’obtenir-la: la llibertat. Cóm diria en William Wallas, em podeu trure la vida, però no la llibertat. La llibertat de no ser responsable de la vida de ningú, excepte la teva. La llibertat de ser tú mateix i no quí hauries de ser. La llibertat d’aixecar-te un dissabte a la matinada del teu llit individual, entrar a la cuina a fosques en busca d’un got d’ aigua i triar perdre un segon de la teva vida en observar a través del forat de la goma de la porta de la nevera vella i atrotinada que has llogat juntament amb un pis ruinós de l’ Eixample, i descubrir amb absoluta sorpresa que quan la porta és tancada, el llum es queda…

Sabeu que? Millor descobriu-ho vosaltres mateixos!